SENSE TU, TERÀPIA DE SHOCK
És de nit, és tot fosc, estic sol i
no hi ha ningú, és de nit, un record, dins el cor, ella hi és a dins... Aquests són
els versos amb què comença la cançó Sense tu. Uns
versos que em transmeten un sentiment d’enyorança cap a una de les
persones més especials, importants de la meva vida, el meu padrí Mateu.
Ara bé, cal dir que aquests versos són cantats pel grup Teràpia de Shock,
i en aquest cas van dirigits a una al·lota, possiblement a l’enamorada que se’n
ha anat. La cançó a tractar forma part del disc Escapa’t amb mi, publicat al 2008 i amb el qual guanyaren el premi
Enderrock.
El títol de la cançó ja ens du a reflexionar sobre el que hi trobarem a
dins, ens condueix a pensar amb aquella persona que no tenim al nostre costat.
I des de l’inici de la cançó ja ens situa a un lloc trist, ja que utilitza
conceptes com la nit, la foscor, la soledat... I és a partir d’aquests versos
que pens amb aquella nit d’estiu en que el meu padrí va tancar els seus ulls i
ens va dir adéu.
Cada cop que escolt aquesta cançó no puc evitar emocionar-me i deixar de pensar amb el seu somriure
extravagant, amb els seus ulls brillants, amb la seva alegria i amb tots els
records que vaig viure al seu costat. Ara bé, com diu la cançó, sé que no estic
sola, perquè en algun racó d’aquest món, hi és ell amb el seu somriure que em
guia i fa que cada dia pugui seguir endavant.
Des de sempre hem entès la literatura com una forma que tenien els autors
per evadir-se de la realitat o bé, expressar els seus sentiments. Ara bé, tot i
que la cançó té un caire més popular, també serveix per expressar un sentiment
o bé, evadir-se, ja que al cap i a la fi, els que escriuen una cançó no són més
que escriptors. Així doncs, a partir
d’aquesta cançó pens que la literatura no només es troba en obres poètiques,
obres narratives, obres teatrals... També podem trobar literatura entre els
versos d’algunes cançons com aquesta, perquè a través d’aquests puc expressar
els meus pensaments i en puc evadir a un món en el qual només hi som ell i jo i
tots els records viscuts. I al cap i a la fi, això és la literatura no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada