La Mirora mata els dimarts

LA MIRORA MATA ELS DIMARTS

Ja feia gairebé un mes que no publicava res, els exàmens i el final de curs es noten. Ara bé, durant aquest temps, per desconnectar un poc de tot he llegit un nou llibre, La Mirora mata els dimarts. Ha estat un llibre força interessant, i aquí en  coment algun aspecte.

Es tracta d’un llibre de  Josep Torrent i Alabau, neix al 1956 a Bellcaire d’Empordà. Fóu cap de policia d’Olot, el qual li ha ajudat en gran mesura en la seva faceta d’escriptor de novel.la d’intriga. Actualment compagina la feina com escriptor amb la tasca de coordinador de les policies locals de Catalunya, assessor de seguretat pública a ajuntaments, i és també cap de policia local. Ha guanyat premis com Premi de narrativa Montserrat Roig, Premi Victor Mora i el Ferran Canyameres entre d’altres.

 En aquesta obra, pareix a ser que el misteri es revetlla abans de començar la història, però en realitat no és així. Ja sabem qui és l’assassina, sí, però quins són els motius que la mouen a actuar? Per què mata precisament els dimarts?
 La Mirora mata els dimarts és un llibre d’intrigues, de misteris, un joc d’escacs mental entre la Mirora i l’inspector de policia. I ambdós pareixen gaudir del joc. La Mirora és una empresària del sector de la perfumeria, una persona que sap el que vol, per què ho vol i quan ho vol, intel·ligent i metòdica. L’inspector Surrell és un professional que viu dedicat a la seva feina, un abnegat “home de bé” que no li importa no descansar fins que tanca un cas. Tant l’un com l’altre, cadascú a l’altre extrem de la llei, fan servir les seves capacitats mentals per al seu propòsit, el d’ella és maquinar els crims i confondre a la policia amb les pistes que deixa; el d’ell és atrapar definitivament a un criminal que ja li està fugint de les mans.

On comença el ressentiment de la Mirora que la du a fer el que fa?
 Per respondre aquesta pregunta i donar-li un significat a tot, vos anim a llegir aquesta obra. 

TRASPLANTATS

TRASPLANTATS

Avui he consultat novament el meu prestatge de llibres i he trobat Tasplantats. He recordat l’argument i a partir d’aquí m’he plantejat una sèrie de preguntes. Quina seria la vostra reacció si us diguessin que heu d’anar a viure a un altre país? Et sentiries el més desgraciat o en trauries el màxim de profit de l’experiència?

Trasplantats, de M. Rosa Vallribera, és una novel·la que tot i que va ser publicada a Barcelona l’any 1990 ens planteja una situació que es pot viure en el moment actual de crisi econòmica, en que moltes famílies deixen el seu país d’origen per cercar treball en països llunyans al seu.

Aquesta novel·la descriu la història de tres entorns familiars diferents que porten a una mateixa conseqüència: na Patricia, na Berta i n’Arnau han d’anar a viure en un altre país.

Cada un dels protagonistes va a viure a un lloc diferent, lluny del lloc on havien viscut sempre; assumint aquesta nova situació de  manera diferent: n’Arnau s’hi resigna, na Berta es sent la més desgraciada, mentre que na Patricia es queda amb el costat positiu de la seva nova vida.

Tots ells tenen una cosa en comú: el llessamí. Es tracta d’una planta que cada un d’ells porta el dia que se’n va. Els tres coincideixen a l’aeroport a la partida, es miren però cap es decideix a parlar amb el seu “parent de planta”. Arribats al seu destí, els tres protagonistes es demanen quina devia ser la raó d’una casualitat tan estranya i si, tal vegada, algun dia es tornarien a trobar.

Us anim a llegir aquesta novel·la que a través de diferents narracions ens condueix a viure diferents històries que tenen un objectiu comú, sentir diferents sentiments i, qui sap, si a aprendre a afrontar una situació com aquesta. Si et trasplanten del teu país a un altre no t’oblidis de na Berta, na Patricia i n’Arnau i procura treure el màxim de profit de l’experiència.

TEMPS D'INNOCÈNCIA

TEMPS D’INNOCÈNCIA

 Carme Riera (1948) és catedràtica de literatura espanyola i escriptora mallorquina. Va començar la seva tasca literària amb Te deix, amor, la mar com a penyora (1875), el qual ràpidament es va convertir en un best-seller de la literatura catalana. A partir d’aquí, va començar una gran producció literària, la qual continua avui en dia, fet pel qual, el passat més de març va presentar el seu darrer llibre Temps d’innocència.

En aquest darrer llibre, Riera presenta una Mallorca que ja no existeix, la qual va des de la seva infància fins als deu anys.  Per primera vegada en un llibre, Riera parla de la seva intimitat, i tot i que sempre ha anat molt alerta en mostrar-la, en aquest cas no ho pot evitar, ja que aquest es tracta d’un llibre de memòries.

Es tracta d’un llibre a partir de diferents històries, les quals es poden llegir independentment una de l’altra, però si hi prestem atenció, ens podem adonar que sempre hi ha algun element que les enllaça unes amb les altres. I, al llarg d’aquestes històries hi podrem trobar arguments anecdòtics, relacions amb escriptors famosos, relacions amb personatges totalment desconeguts, descripcions de paisatges... A més, podrem trobar diferents experiències que va viure durant la seva infantesa, i què les podrem veure reflectides en algunes novel·les que va escriure d’adulta.

Amb aquest llibre no només pretén mostrar els records de la seva infància, sinó també mostrar com ha canviat la ciutat de Mallorca al llarg d’aquests anys. En una entrevista, Riera afirma que ha escrit aquest llibre per la seva neta Marina, a la qual vol ensenyar que la Mallorca d’abans, no té res a veure amb la d’avui en dia.

Com hem dit, aquest és un llibre que es construeix a partir de diferents històries, entre les quals podrem veure quina era la seva relació amb la mare, el trauma de no saber llegir fins als set anys, algunes relacions amb escriptors famosos... Així doncs, al llarg d’aquest llibre podem veure un seguint d’experiències i diferents llocs que han marcat la infantesa de Riera, i al cap i a la fi, l’han feta ser tal i com la coneixem avui en dia. 

BALEARS I PITIÜSES: TERRES DE LLEGENDA

BALEARS I PITIÜSES: TERRES DE LLEGENDA

Avui vos vull parlar d’una de les darreres novetats culturals que han aparegut dins el mercat català. El passat dimarts 26 de març, Caterina Valriu va presentar el seu darrer llibre, Balears i Pitiüses: Terres de llegenda.

Caterina Valriu és doctora en Filologia Catalana i professora de la UIB, i a més, és narradora i escriptora. La seva tasca es centra principalment en la recerca de literatura popular i en la literatura infantil i juvenil. I arreu de Mallorca és coneguda com na “Catalina Contacontes”. Cal dir, que al llarg dels anys, Valriu ha anat fent un seguint de publicacions, tant de llibres relacionats amb la tradició popular com llibres destinats a infants.

Respecte a la presentació d’aquest llibre, cal dir que va ser un acte magnífic, perquè tots els oients vam tenir la oportunitat de poder escoltar a Maria Antònia Oliver, la qual en va fer la presentació, i després a Caterina Valriu, la què ens va emocionar amb una de les seves llegendes.

Pel que fa al  darrer llibre de Valriu, cal dir que es tracta d’un recull de trenta-tres narracions que recorren les quatre illes. A partir d’aquestes narracions en coneixem un dels grans tresors de les illes, com és la memòria popular, la qual es crea a partir de fets històrics i la imaginació. Aquestes narracions ens condueixen a un món meravellós, de passió, intriga, diversió, el qual ens permet conèixer les històries que s’amaguen darrere cada indret de les nostres illes. 

Al llarg d’aquest llibre podrem trobar històries diferents, enginyoses, tràgiques, còmiques... I, pel que fa als personatges que hi apareixen, cal dir que són els que formen part de la nostra història, ja que ens són pròxims, són gent del poble, els quals veuen alterada la seva quotidianitat per un fet meravellós. Ara bé, al llarg d’aquestes narracions també hi apareixeran personatges màgics com els gegants o les bruixes.

Com veiem aquest és un llibre força interessant, inquietant, ja que a través de diferents narracions ens condueix a conèixer històries meravelloses i apassionants que han tingut lloc a les nostres terres al llarg dels diferents segles. 

RETORN A ÍTACA

RETORN A ÍTACA

Avui tocava fer una nova publicació a aquest bloc, i per això, he anat al meu prestatge i m’he posat a cercar algun llibre sobre el qual us pogués parlar… Així doncs, avui us parlaré del mite sobre el retorn a Ítaca.

Com tots sabem aquest mite ens conta les peripècies i els problemes que va sofrir Odiseu al llarg del seu retorn a Ítaca. Després de deu durs anys de guerra contra els troians, l’exèrcit grec torna cap a Ítaca, i les tropes d’Odisseu comencen un dur camí.

Durant aquest llarg camí, passaran per moltes peripècies com la lluita contra els “cicions”, la lluita amb Polifeu i després amb el pare d’aquest, Poseidó. A més, també hauran de fer front a diferents monstres marins, sirenes i déus, els quals els volen derrotar. Durant aquest llarg camí, Odisseu perd tots els seus companys, i tot i que passa un llarg temps acompanyat per la nimfa Calipso, decideix tornar a casa i retrobar-se amb el seu fill i la seva dona, Penèlope, la qual durant tot aquest llarg temps de guerra, ha esperat el seu marit, i ha refusat a tots els pretendents que tenia per casar-se.

Així doncs, Odisseu gràcies a l’ajuda de Zeus i Atenea, arriba a Ítaca, on primer fa front a tots els pretendents de Penèlope i després s’ajunta amb el seu fill i la seva dona.

Com he dit aquest és un mite clàssic, però tot i això, avui en dia, encara continua tenint molt de ressò dins la literatura catalana actual, ja que són varis els autors que en alguna de les seves obres hi fan referència. Un exemple és el llibre que vaig llegir fa uns anys de Tomeu Terrades, Retorn a Ítaca, o també la versió cantada que en va fer Lluís Llach, Viatge a Ítaca.

El fet que aquest mite hagi tingut tant de ressò fins al dia d’avui, possiblement es deu a que ens permet anar més enllà de la lectura. Podem entendre aquest viatge cap a Ítaca com la pròpia vida, ja que la vida és un camí que hem d’anar construint dia a dia per tal d’arribar als nostres objectius. I és clar, la vida no és un camí fàcil, ens anirem trobant diferents adversitats, pors, a les quals haurem de fer front si volem seguir endavant i a més, també adquirirem un conjunt d’experiències, que al cap i a la fi seran les que ens convertiran així com som. Per tant, aquesta és una història que ens permet reflexionar i saber aprofitar els moments del dia a dia, viure el present. 

SENSE NOTÍCIES DE GURB

SENSE NOTÍCIES DE GURB

Heu pensat alguna vegada com ens veuen els extraterrestres? Com pensau que interpreten la nostra societat? Això és el que ens conta Eduardo Mendoza en el seu llibre Sense notícies de Gurb.

Gurb ha aterrat en ple cor de Cerdanyola juntament amb el seu company de viatge, que serà el narrador al llarg de la novel·la. A Gurb se li encomana la missió de sortir a inspeccionar com es viu a La Terra, i decideix fer-ho baix l’aparença de la cantant Marta Sánchez per tal de, segons ordres, passar desapercebut. A partir d’aquí, tot es complica ja que desapareix sense deixar rastre i és en aquest moment quan el seu company (i cap) ha de sortir a cercar-lo amb l’aparença del Comte-duc de Olivares (encara que anirà canviant d’aspecte) pel passeig de Gràcia.
El llibre està escrit en forma de “quadern de Bitàcora”  (quadern que escrivien el pirates durant el seu viatge), on el protagonista ens va narrant a cada entrada el que fa, on és, amb qui interactua i fins i tot les condicions meteorològiques i l’estat de la mar. Mendoza ens posa a la pell de l’extraterrestre per veure el que veu i sentir el que sent, ens fa veure el difícil que és per ell emprar les cames per caminar o el que li costa mantenir el cap aferrat al cos i en definitiva comportar-se com un ésser humà corrent. Al llarg de la novel.la podrem apreciar els canvis que l’extraterrestre va sofrint per culpa de la societat a la que necessita adaptar-se, una societat malalta i corrompuda.

La interacció amb els humans que es va trobant el protagonista en la seva recerca de Gurb serà el que l’autor emprarà per descriure d’una manera satírica i molt divertida la societat en què vivim, a vegades molt absurda, tant que necessitam que algú d’un altre planeta ens ho fassi veure.

Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) és un autor molt arrelat a la seva ciutat natal, i aquest és el motiu pel que gran part de la seva obra literària estigui localitzada allà. Una curiositat d’aquest llibre, Sense notícies de Gurb, és que fou primerament editat en forma de fulletó al diari El País, l’any 1990, essent editat ja en format de llibre l’any següent. Mendoza ha guanyat diversos premis de prestigi al llarg de la seva carrera, tals com el Premi al Millor Llibre Estranger (França, 1998), Premi Pluma de Plata (2009) i Premi Planeta (2010) entre d’altres

LA SOMBRA DEL VIENTO

LA SOMBRA DEL VIENTO 

La Sombra del Viento és una novel·la de Carlos Luís Zafón publicada per primer cop el 2011. Zafón és un escriptor català nascut a Barcelona el 25 de setembre del 1964. Ha escrit diverses obres, i la novel·la a tractar, és la primera de quatre novel·les relacionades entre elles i ambientades en una Barcelona que va des de la revolució industrial a la postguerra espanyola. Pel que fa a La Sombra del Viento, cal dir que es va convertir en un best-seller i va ser traduïda en 36 idiomes.

Així doncs, la història d’aquesta novel·la es desenvolupa al voltant de la figura de Daniel Sempere, i es situa a la Barcelona dels anys 40. El protagonista de l’obra (orfe de mare) és acompanyat pel seu pare, llibrer, a un lloc misteriós i estrany ocult al centre de Barcelona, on es guarden, baix un estricte secret, llibres de tota procedència denominat el “Cementiri dels llibres Oblidats”. En aquest lloc, Daniel haurà d’elegir un llibre, i després d’una gran confusió es troba amb La Sombra del Viento, de Julián Carax.

El fet de llegir el llibre en una sola nit, provoca en Daniel una inquietud per conèixer més obres per aquest autor, del qual només es sap que va desaparèixer i que quasi tota la seva obra literària es va perdre en un espectacular incendi. A partir d’aquí, Daniel comença a cercar informació de l’autor, i en el transcurs d’aquesta cerca van succeint una sèrie de fets i personatges que relacionen a Carax amb la seva història, el seu passat i la seva sort.

Al llarg d’aquesta història, paral·lelament van apareixent una sèrie de personatges com Daniel, Clara, el seu primer amor; Fermín Romero, amic; Nuria Monfort, filla d’Isaac; Isaac Monfort, guardià del Cementiri dels llibres, etc.

A partir d’aquest argument anim a tots els lector a llegir aquesta obra, la qual s’engloba dins el gènere del misteri, i ja és present des de les primeres pàgines. A més, aquesta novel·la també és una mescla de novel·la històrica, de costums i sobretot, també és una història d’amor.