Heu pensat alguna vegada com ens veuen els
extraterrestres? Com pensau que interpreten la nostra societat? Això és el que
ens conta Eduardo Mendoza en el seu llibre Sense
notícies de Gurb.
Gurb ha aterrat en ple cor de Cerdanyola juntament
amb el seu company de viatge, que serà el narrador al llarg de la novel·la. A
Gurb se li encomana la missió de sortir a inspeccionar com es viu a La Terra, i
decideix fer-ho baix l’aparença de la cantant Marta Sánchez per tal de, segons
ordres, passar desapercebut. A partir d’aquí, tot es complica ja que desapareix
sense deixar rastre i és en aquest moment quan el seu company (i cap) ha de sortir
a cercar-lo amb l’aparença del Comte-duc de Olivares (encara que anirà canviant
d’aspecte) pel passeig de Gràcia. El llibre està escrit en forma de “quadern de
Bitàcora” (quadern que escrivien el
pirates durant el seu viatge), on el protagonista ens va narrant a cada entrada
el que fa, on és, amb qui interactua i fins i tot les condicions
meteorològiques i l’estat de la mar. Mendoza ens posa a la pell de
l’extraterrestre per veure el que veu i sentir el que sent, ens fa veure el
difícil que és per ell emprar les cames per caminar o el que li costa mantenir
el cap aferrat al cos i en definitiva comportar-se com un ésser humà corrent.
Al llarg de la novel.la podrem apreciar els canvis que l’extraterrestre va
sofrint per culpa de la societat a la que necessita adaptar-se, una societat
malalta i corrompuda.
La interacció amb els humans que es va trobant el
protagonista en la seva recerca de Gurb serà el que l’autor emprarà per
descriure d’una manera satírica i molt divertida la societat en què vivim, a
vegades molt absurda, tant que necessitam que algú d’un altre planeta ens ho
fassi veure.
Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) és un autor molt
arrelat a la seva ciutat natal, i aquest és el motiu pel que gran part de la
seva obra literària estigui localitzada allà. Una curiositat d’aquest llibre, Sense notícies de Gurb, és que fou
primerament editat en forma de fulletó al diari El País, l’any 1990, essent editat ja en format de llibre l’any
següent. Mendoza ha guanyat diversos premis de prestigi al llarg de la seva
carrera, tals com el Premi al Millor Llibre Estranger (França, 1998), Premi
Pluma de Plata (2009) i Premi Planeta (2010) entre d’altres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada