SENSE NOTÍCIES DE GURB

SENSE NOTÍCIES DE GURB

Heu pensat alguna vegada com ens veuen els extraterrestres? Com pensau que interpreten la nostra societat? Això és el que ens conta Eduardo Mendoza en el seu llibre Sense notícies de Gurb.

Gurb ha aterrat en ple cor de Cerdanyola juntament amb el seu company de viatge, que serà el narrador al llarg de la novel·la. A Gurb se li encomana la missió de sortir a inspeccionar com es viu a La Terra, i decideix fer-ho baix l’aparença de la cantant Marta Sánchez per tal de, segons ordres, passar desapercebut. A partir d’aquí, tot es complica ja que desapareix sense deixar rastre i és en aquest moment quan el seu company (i cap) ha de sortir a cercar-lo amb l’aparença del Comte-duc de Olivares (encara que anirà canviant d’aspecte) pel passeig de Gràcia.
El llibre està escrit en forma de “quadern de Bitàcora”  (quadern que escrivien el pirates durant el seu viatge), on el protagonista ens va narrant a cada entrada el que fa, on és, amb qui interactua i fins i tot les condicions meteorològiques i l’estat de la mar. Mendoza ens posa a la pell de l’extraterrestre per veure el que veu i sentir el que sent, ens fa veure el difícil que és per ell emprar les cames per caminar o el que li costa mantenir el cap aferrat al cos i en definitiva comportar-se com un ésser humà corrent. Al llarg de la novel.la podrem apreciar els canvis que l’extraterrestre va sofrint per culpa de la societat a la que necessita adaptar-se, una societat malalta i corrompuda.

La interacció amb els humans que es va trobant el protagonista en la seva recerca de Gurb serà el que l’autor emprarà per descriure d’una manera satírica i molt divertida la societat en què vivim, a vegades molt absurda, tant que necessitam que algú d’un altre planeta ens ho fassi veure.

Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) és un autor molt arrelat a la seva ciutat natal, i aquest és el motiu pel que gran part de la seva obra literària estigui localitzada allà. Una curiositat d’aquest llibre, Sense notícies de Gurb, és que fou primerament editat en forma de fulletó al diari El País, l’any 1990, essent editat ja en format de llibre l’any següent. Mendoza ha guanyat diversos premis de prestigi al llarg de la seva carrera, tals com el Premi al Millor Llibre Estranger (França, 1998), Premi Pluma de Plata (2009) i Premi Planeta (2010) entre d’altres