TRASPLANTATS

TRASPLANTATS

Avui he consultat novament el meu prestatge de llibres i he trobat Tasplantats. He recordat l’argument i a partir d’aquí m’he plantejat una sèrie de preguntes. Quina seria la vostra reacció si us diguessin que heu d’anar a viure a un altre país? Et sentiries el més desgraciat o en trauries el màxim de profit de l’experiència?

Trasplantats, de M. Rosa Vallribera, és una novel·la que tot i que va ser publicada a Barcelona l’any 1990 ens planteja una situació que es pot viure en el moment actual de crisi econòmica, en que moltes famílies deixen el seu país d’origen per cercar treball en països llunyans al seu.

Aquesta novel·la descriu la història de tres entorns familiars diferents que porten a una mateixa conseqüència: na Patricia, na Berta i n’Arnau han d’anar a viure en un altre país.

Cada un dels protagonistes va a viure a un lloc diferent, lluny del lloc on havien viscut sempre; assumint aquesta nova situació de  manera diferent: n’Arnau s’hi resigna, na Berta es sent la més desgraciada, mentre que na Patricia es queda amb el costat positiu de la seva nova vida.

Tots ells tenen una cosa en comú: el llessamí. Es tracta d’una planta que cada un d’ells porta el dia que se’n va. Els tres coincideixen a l’aeroport a la partida, es miren però cap es decideix a parlar amb el seu “parent de planta”. Arribats al seu destí, els tres protagonistes es demanen quina devia ser la raó d’una casualitat tan estranya i si, tal vegada, algun dia es tornarien a trobar.

Us anim a llegir aquesta novel·la que a través de diferents narracions ens condueix a viure diferents històries que tenen un objectiu comú, sentir diferents sentiments i, qui sap, si a aprendre a afrontar una situació com aquesta. Si et trasplanten del teu país a un altre no t’oblidis de na Berta, na Patricia i n’Arnau i procura treure el màxim de profit de l’experiència.

TEMPS D'INNOCÈNCIA

TEMPS D’INNOCÈNCIA

 Carme Riera (1948) és catedràtica de literatura espanyola i escriptora mallorquina. Va començar la seva tasca literària amb Te deix, amor, la mar com a penyora (1875), el qual ràpidament es va convertir en un best-seller de la literatura catalana. A partir d’aquí, va començar una gran producció literària, la qual continua avui en dia, fet pel qual, el passat més de març va presentar el seu darrer llibre Temps d’innocència.

En aquest darrer llibre, Riera presenta una Mallorca que ja no existeix, la qual va des de la seva infància fins als deu anys.  Per primera vegada en un llibre, Riera parla de la seva intimitat, i tot i que sempre ha anat molt alerta en mostrar-la, en aquest cas no ho pot evitar, ja que aquest es tracta d’un llibre de memòries.

Es tracta d’un llibre a partir de diferents històries, les quals es poden llegir independentment una de l’altra, però si hi prestem atenció, ens podem adonar que sempre hi ha algun element que les enllaça unes amb les altres. I, al llarg d’aquestes històries hi podrem trobar arguments anecdòtics, relacions amb escriptors famosos, relacions amb personatges totalment desconeguts, descripcions de paisatges... A més, podrem trobar diferents experiències que va viure durant la seva infantesa, i què les podrem veure reflectides en algunes novel·les que va escriure d’adulta.

Amb aquest llibre no només pretén mostrar els records de la seva infància, sinó també mostrar com ha canviat la ciutat de Mallorca al llarg d’aquests anys. En una entrevista, Riera afirma que ha escrit aquest llibre per la seva neta Marina, a la qual vol ensenyar que la Mallorca d’abans, no té res a veure amb la d’avui en dia.

Com hem dit, aquest és un llibre que es construeix a partir de diferents històries, entre les quals podrem veure quina era la seva relació amb la mare, el trauma de no saber llegir fins als set anys, algunes relacions amb escriptors famosos... Així doncs, al llarg d’aquest llibre podem veure un seguint d’experiències i diferents llocs que han marcat la infantesa de Riera, i al cap i a la fi, l’han feta ser tal i com la coneixem avui en dia.